“Tanque la cremallera, i es fa el silenci, la gelor del terra comença a passar el plàstic, què pensaran elles? No ho sé… estic sola.

Tanque els ulls, respire lentament, què sentiran elles? No ho sé…

I el silenci es trenca per un parell de motors de cotxe, algú passa a la distància, els puc sentir parlar, serà així la mort? Tant petites som que el món continua rodant i no ha canviat res? Igual és millor així, el món ha de rodar, les que queden han de viure, les que quedem hem de cridar, i amb aquest silenci estem cridant. Ens escoltarà algú?

M’escolta la meva mare? Em veurà la meva iaia? Què en pensaria ella?

Sols pense que d’alguna manera aquestes dones hui estan amb mi, ara ja formen part de mi, som els pètals d’una bonica flor que avui ha fet un poc més bella la vida. Som la flor que commemora la mort d’aquelles que ja no poden cridar, que ja no poden riure, que ja no poden estimar però, que encara poden ser. Som el cos de les que ja no estan, som la flor del dol i la flor de la vida. Som la presència que evidencia el buit.

La bossa està humida i freda, el vapor es condensa i un cel de petites gotes esdevenen els estels del meu íntim món de mort. No em veus però soc, estic. I ells, també estaven i eren, de fet, encara són, no deixaran mai de ser.

Què passaria si no sortirem mai d’ací?… que els cotxes continuarien passant.

I els cotxes continuen passant, ens hauran vist? O sols som unes bosses de cossos?

El xiulit sona i les he de veure, i a l’obrir la cremallera les veig; els meus pètals, les existents, les que riuen i senten, les que estan… ja no estic sola.”

“ Vaig ser víctima de violència de gènere durant dos anys ( dels 21 als 23 anys ). Quan vaig conseguir eixir d’aquella relació, vaig intentar fer a mí mateixa el que fa la societat amb les assassinades per violència de gènere. Ho vaig intentar oblidar i soterrar, i durant 18 anys ho he mantés així. Sols la gent veritablement propera ha sabut que ho vaig ser, encara així mai vaig poder verbalitzar tot el viscut. Els darrers mesos em vaig adonar que això estava afectant-me a les meves relacions sentimentals i que no podía seguir callada, i ara he aconseguit verbalitzar i traure tot el viscut amb la psicòloga. Gràcies a tu i a poder participar a aquesta perfomance m’he adonat que jo també vuic ser present amb mi mateixa i acceptar el que va ocorrer, per mi, per totes les dones, per perdonarme i per no seguir intentant oblidar. Acceptar, superar, ser present, seguir lluitant i ESTIMAR!!!!””